El meu primer bloc d'aprenentatge d'educació infantil: de novembre 2012

dimecres, 14 de novembre del 2012

ACTIVITAT: PREZI

QUÈ S’HA DE FER?

Cal crear un Prezi que expliqui què és el Prezi, utilitzant una metàfora visual.

COM ES PENJA AL BLOC?

Tenim obert el Prezi que volem penjar.
A sota cliquem una pestanya que hi diu “Compartir”.
Cliquem “Incrustar”.
Copiem el codi ember.
Venim al bloc: mirem on volem col·locar el Prezi.
Premem la tecla "intro" vàries vegades.
Cliquem "HTML" i busquem algun lloc on hi ha unes lletres-números molt iguals i allà és on hi ha l'espai que hem fet prèviament.
Posem el curso on volem el Prezi.
Amb el ratolí cliquem el botó dret "enganxar" o sinó també ho podem fer amb la tecla "Ctrl" i premem al mateix temps la "V".
Ara cliquem "Redacta".
Busquem on hem copiat la presentació i eliminem els espais.

PRESENTACIÓ:

FONT D’INFORMACIÓ:

La pauta està extreta del suro de Jordi Simó. Enllaç:

https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/presentation/d/1VGBnhBkXQW9xwcruS1xulKfr6sVGUvQf4ioXIgSWZSY/edit#slide=id.i

ACTIVITAT: DECÀLEG DEL COMUNICADOR EFICAÇ

(Setmana del 5 al 9 de novembre del 2012)

ACTIVITAT: DECÀLEG DEL COMUNICADOR EFICAÇ

A partir de la lectura del llibre:

RUBIO, J. i PUIGPELAT, F. (2010). Com parlar bé en públic. Barcelona: Labutxaca.

Entre tota la classe vàrem fer el següent decàleg (=Conjunt de regles o preceptes bàsics d’una professió, activitat,...):

Tenir clares les 4 preguntes bàsiques.
Positivisme.
Retroalimentació en el públic.
Ser natural: No memoritzar el discurs.
Elaborar un guió.
Domini del llenguatge no verbal.
Domini de la veu: Velocitat (pauses i silencis), volum i vocalització.
Ser clar, precís i breu amb ritme.
Estructurar el discurs.
Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

D’aquesta manera ho podrem tenir present abans de fer una presentació.

dimecres, 7 de novembre del 2012

PREZI

QUÈ ÉS?

Eina per a realitzar presentacions on-line.

QUINES CARACTERÍSTIQUES TÉ?

Programa online per fer presentacions.
Senzill d'utilitzar.
Una única plantilla amb diferents elements. No hi ha diapositives.
Tot és molt esquemàtic. Hi ha poca lletra.
No tens un ordre preestablert, s'ha de crear amb els “pats” (=números amb recorregut) i aquests fan que es puguin ampliar aspectes concrets.
Podem editar i visionar cooperativament.
El treball d'imatges és important (diferents maneres d'utilitzar-ho, no només amb metàfores visuals).
És dinàmic i permet passar ràpidament del concret al general (efecte zoom).

QUÈ CAL?

Pensar què vull fer.

QUINS PASOS S’HAN DE FER?

ALTRES:

“Add Frames”: S'escull el Frame que s’adeqüi més al que es vol. Seleccionar alguna cosa que es vol ampliar.
“Edit Path”: Escollir el recorregut que volem fer per a que es vegin les coses.
Si es té la presentació oberta i volem passar al següent “Frame”: Clicar les fletxes del teclat, per començar, sempre la de l’esquerra i després ja la de la dreta.
Si es té la presentació oberta i volem sortir: clicar la tecla “Esc”.

PERQUÈ ÉS INTERESSANT?

Per treballar un tema d’estudi.

ALGUN EXEMPLE:

FONTS D’INFORMACIÓ:

Algunes de les característiques estan extretes del suro de GTIC, elaborat pel Jordi Simó. Enllaç:https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/presentation/d/1VGBnhBkXQW9xwcruS1xulKfr6sVGUvQf4ioXIgSWZSY/edit#slide=id.i

Els dos vídeos estan extrets dels Manuals de Dolors Reig a "El Caparazón":
http://www.dreig.eu/caparazon/2010/07/03/tutorial-prez/

1r vídeo. Enllaç: http://prezi.com/yqfu-lxm9kxr/tutorial-prezi-en-espanol-aprender-a-utilizarlo-en-15-minutos-academia-prezi/

2n vídeo. Enllaç: http://www.scribd.com/doc/33864306/Como-usar-Prezi-Manual-basico

dilluns, 5 de novembre del 2012

APUNTS: COMUNICACIÓ VISUAL O DIGITAL

(Setmana del 22 al 26 d’octubre del 2012)

APUNTS: COMUNICACIÓ VISUAL O DIGITAL

És més complex, dóna més informació, això requereix estar més atents que en un text oral i/o escrit.

Requereix un aprenentatge/entrenament de la vista sobre la lent de la càmera que selecciona la realitat.

La comunicació visual o digital és un complement de la informació que dóna el professor o el llibre.

S’hauria de tenir consciència del valor educatiu que tenen els mitjans de comunicació.

TREBALL: EXPOSICIÓ FOTOGRAFIA / DOSSIER: LA COMPOSICIÓ DEL TEXT-DISCURS

(Setmana del 15 al 19 d’octubre del 2012)

TREBALL: EXPOSICIÓ FOTOGRAFIA

El més important és que tot el que apareix en una imatge ha de tenir un perquè.

La persona ha d’estar ben centrada en la fotografia.

El peu de foto ha d’expressar el que ens transmet la imatge.

Preparades pel futur amb il·lusió.

DOSSIER: LA COMPOSICIÓ DEL TEXT-DISCURS

S’ha de tenir en compte que hi ha tres etapes que van interrelacionades entre sí: Planificació, composició i revisió.

DOSSIER: LA DESCRIPCIÓ / APUNTS: 3 CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA ORAL FORMAL

(Setmana del 1 al 5 d’octubre del 2012)

DOSSIER: LA DESCRIPCIÓ

M’he adonat del gran ventall en que es pot fer una descripció, ja sigui mitjançant cançons, poesia visual, poesia, novel·la, assaig, conte o vídeo.

Cançó:

Poesia visual:

APUNTS: 3 CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA ORAL FORMAL

Formades pels trets contextuals, textuals i lingüístics.

El que he aprés és que els trets contextuals requereixen un aprenentatge, s’elabora sobre la marxa, comparteixen espai i temps...

Dels textuals, és més aviat semblant a un monòleg i per això s’acosta més a una carta formal, amb un tema especialitzat i planificat, es repeteixen les idees principals,...

I els lingüístics s’enfoquen més amb tot el tema de l’entonació, l’actitud, ocurrència, anacoluts, el·lipsis,...

APUNTS: COMPETÈNCIA COMUNICATIVA / APUNTS: CANAL ORAL

(Setmana del 24 al 28 de setembre del 2012)

APUNTS: COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Avui en dia no n’hi ha prou amb tenir un bon domini de la llengua, s’ha de completar amb altres elements, com les característiques d’un comunicador eficaç.

Com per exemple:

Es veu clarament que és un bon comunicador en molts aspectes; el que m’ha agradat és que té els seus 18 minuts molt ben estructurats.

APUNTS: CANAL ORAL

EL canal oral és efímer (=no es reté).

Entre el canal oral i el canal escrit, l’espai intermedi es diu "llengua oral formal", com per exemple: el conte, explicació de temes acadèmics, debats del seminari... Les característiques d’aquestes són del canal oral; però en comparteixen moltes del canal escrit.

ACTIVITAT: EL BON COMUNICADOR / ARTICLE: “ESCOLTAR I SENTIR” / ARTICLE: “EL LENGUAJE Y LAS LENGUAS” / ACTIVITAT: LA FOTO / APUNTS: EL LLENGUATGE

(Setmana del 17 al 21 de setembre del 2012)

ACTIVITAT: EL BON COMUNICADOR

Hi ha un ventall ampli i divers de característiques per a un bon comunicador (eficaç), no hi ha una llista tancada.

Abans deien que parlar en públic era un art i ara es diu que hi ha molta tècnica darrere.

Depèn el públic, l’eficàcia, i els gustos; “X” persona ens podrà convèncer si és o no un bon comunicador.

Sempre parlarem de graus d’eficàcia, no de correcte-incorrecte ni de bé-malament.

Crec que un comunicador eficaç és en Joaquim Maria Puyal.

ARTICLE: “ESCOLTAR I SENTIR”

El text ens parla de la diferència entre escoltar i sentir. Escoltar és un acte voluntari que té unes característiques; en canvi sentir és un acte involuntari que tothom sap o pot fer.

BIBLIOGRAFIA: Torralba, F. (2006). L’art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.

ARTICLE: “EL LENGUAJE Y LAS LENGUAS”

El llenguatge és una forma de comunicació molt complexa i extensa que serveix d’enllaç entre un emissor i un receptor.

La llengua organitza el nostre entorn i específica més els elements que fan possible la comunicació. La nostra primera llengua, és la responsable de que puguem pensar.

BIBLIOGRAFIA: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

WEBGRAFIA: http://es.scribd.com/doc/76415398/Lenguaje-y-Lenguas-Tuson

ACTIVITAT: LA FOTO

Hem hagut de buscar una imatge que ens descrivís, i m’he adonat que una imatge també és un mitjà de comunicació; en aquest cas, digital.

APUNTS: EL LLENGUATGE

El llenguatge és més que un mitjà de comunicació.

Ens definim com a humans per la facultat del llenguatge, com a espècie naixem amb aquesta facultat. Desenvolupem un suport mental, diàleg interior, desitjos, sentiments,...

Amb aquest, organitzem l’entorn/realitat; pensem en paraules i quan pensem parlem; recollim la nostra història,...

A COED treballarem el llenguatge pragmàtic, que és el discurs i el text.

ACTIVITAT: QUI SÓC, JO?

(Setmana del 10 al 14 de setembre del 2012)

ACTIVITAT: QUI SÓC, JO?

Al ser el primer dia de l’assignatura de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) vàrem haver de contestar a la pregunta: Qui sóc, jo? Aquesta pregunta va donar molt de si, perquè a partir d’aquesta vàrem treballar l’escriptura, la comprensió lectora, la lectura en veu alta i el raonament. I també per tenir una petita pinzellada de cada un dels companys de classe.

A mi personalment em va costar la part d’escriure, ja que et venen tantes coses al cap que no saps ni per on començar.

diumenge, 4 de novembre del 2012

ACTIVITAT: CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE (4 SITUACIONS)

4 SITUACIONS:

A) El professor d’educació física diu als seus alumnes: “Demà tothom vindrà a classe amb unes “Nike. Air Force” per poder fer les pràctiques de basquet.

B) Som a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a Google, cerqueu imatges sobre la terra, enganxeu-les i comenteu-les en un Word.

C) Per preparar una classe el mestre ha confeccionat un fantàstic “PowerPoint” en el que li manquen les dues últimes diapositives, l’envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: "Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2010, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten. La propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.".

D) El professor, en una excursió, diu als seus alumnes: “Entreu a la botiga de records i agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares”.

RESPOSTA DE LES 4 SITUACIONS:

A i C) Entorn físic. Les dos situacions són igual de greus. Quant ha costat el Power Point? O s’ha copiat i ha sortit gratis? Si és així, no és legal. Si es compra, val molt. En canvi les bambes, s’han de pagar si o si. En els dos casos, recomana un producte car, que és el millor.

B i D) Entorn digital. En el B, em feliciten o em castiguen? "Jo, com a professor, no he respectat la propietat de l’altre, però com que tothom ho fa... faig una copia i ja." I no és cert, està mal fet. I el el D, em feliciten o em castiguen? L’agafo i l’altre es queda sense, està mal fet.

CONCLUSIÓ: Les 4 situacions són incorrectes. La multa és més cara si copies un programa que no per robar.

SOLUCIONS DE LES 4 SITUACIONS:

A) Comprar unes bambes més barates i que siguin de bàsquet, o bé organitzar algun sistema de patrocinadors dins l’escola.

B) Explicar que hi ha imatges que no estan protegides. I tu com a mestre donar l’opció de Flickr és un lloc on la gent penja fotos, vas a: "cerca avançada" tu tries una imatge, cliques el botó dret i et diu: “Todos los derechos reservados” (=Només es pot mirar) o pot ser que te la deixin copiar... depenent del CC (=Creative Commons)

C) Fer presentacions amb el Google Drive. No costarà diners, només hauran de registrar-se en l'Open Office; aquest és un programa lliure on pots escriure, té full de càlcul, base de dades... O la web SoftCatalà on hi apareixen tots els programes lliures:

Firefox: Navegador d'internet

GIMP: Fotoshop

VLC: Visualitzador de vídeos

Audacity: Editor de música

D) Comprar-ho.

FONTS D’INFORMACIÓ:

La pauta està extreta del bloc de Jordi Simó:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/

Enllaç: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/cultura-lliure-i-programari-lliure-4.html

CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE

VÍDEO:

CONCLUSIONS DEL VÍDEO:

Copiar no és robar, copiar és divertit, copiar coses analògiques és més car que copiar coses digitals,...

ARTICLE: “Autores españoles emplean la còpia libre de Creative Commons”

CC (=Creative Commons): Dóna permís perquè es copii i es distribueixi. Pot acceptar que s’utilitzi amb fins comercials o deixar que es facin obres derivades.

QUAN SÓM CONSUMIDORS EN BUSCAR IMATGES:

Flickr:

Escric el que vull buscar: “Dog”

Clico: “Buscar”, “Busqueda avanzada”, “Buscar solo dentro del contenido...” i “Buscar”

Quan he trobat una imatge clico el botó dret: Miro que no tingui drets i si té quins són.

La qualitat de les imatges és bona.

Si em surt: Copyright (=No puc fer res)

QUAN FEM UN VÍDEO QUÈ NECESSITEM?

Un programa, una càmera, música,...

Jamendo: Programa per baixar música, les cadenes de ràdio estan ordenades per temes... No hi ha les novetats.

LLICÈNCIA D’ÚS:

Creative Commons

Regularitzen tota aquella gent que no es senten còmodes amb el copyright.

Si cliques: “Buscar”. Hi ha molts programes.

PER AFEGIR CC AL MEU BLOC:

Anem a la web de Creative Commons.
Cliquem “Publica con CC”.
Escullim com ho volem privatitzar.
Copiem l’HTML.
Ho posem en el bloc: “Format”, “HTML JAVA” i ja ho tenim.

DIFERÈNCIES:

Programa lliure: Puc modificar (No té perquè ser gratuït, et donen el codi font i tu pots modificar el que vulguis).

Programa no lliure: No es pot modificar.

VÍDEO: Programari lliure

POWER POINT: “Programari lliure: idees i conceptes”

Per les escoles és interessant tenir programes lliures.

Hi ha dues modalitats de programari: (Els dos poden ser locals o online)

Convencional: Té diferents maneres de comercialitzar-se. Pot ser gratuït o de prova.
Lliure: És gratuït.

MANUAL D’INICIACIÓ AL PROGRAMARI LLIURE:

http://www.rubidigital.cat/comissionat/programarilliure.html

FONTS D’INFORMACIÓ:

El vídeo està extret de la pàgina: http://www.youtube.com/

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=BEGZPTdyVFE

La pauta està extreta del bloc de Jordi Simó:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/

Enllaç: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/cultura-lliure-i-programari-lliure-una.html

L’article està extret de la pàgina: http://elpais.com/

Enllaç: http://elpais.com/diario/2005/03/10/ciberpais/1110422425_850215.html

El Power Point i el 2n vídeo estan extrets de la pàgina: http://www.edu3.cat/

Power Point. Enllaç: http://www.edu365.com/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm
2n vídeo. Enllaç: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20941&p_ex=programari%20lliure

LLIBRE: "VÍDOEO Y EDUCACIÓN"

RESUM DEL 1R CAPÍTOL:

0. Introducció:

La problemàtica de la integració del vídeo a les escoles:

Per què el vídeo en l’educació? Els canvis socials han generat un nou tipus de persones. Per connectar amb elles és imprescindible incorporar noves tecnologies i formes d’expressió.

Quina concepció del vídeo? Assumint una adequada concepció del vídeo. Adoptant usos coherents. S’aprofitarà tot el seu potencial educatiu.

Com integrar el vídeo? Utilització variada, creativa i participativa.

1. Educació audiovisual:

1.1. La tercera ola:

La revolució agrícola.
El naixement de la civilització industrial.
Era tecnològica o RCT (=Revolució Científica Tecnològica) o l’era espacial, l’era de la informació, la civilització del la imatge, l’era de la informàtica,...

1.2. El desplaçament de l’escola:

L’escola segueix la metodologia del passat.
Ens preparen per un món que ja no existeix.
Els mestres diuen que el cost del canvi és molt elevat, tant a nivell personal com econòmic i social. Després s’adonaran de l’errada de no haver canviat abans.
Política de l’estruç: Amagar el cap sota l’ala i permetre que les coses segueixin igual.

1.3. La por al canvi:

Has d’estar obert als canvis, com a mestres hem d’estar atents.
Inseguretat.
La defensa de vegades es fa com argumentacions de tipus cultural sense adonar-se’n compte de les contradiccions que impliquen. Ex: S’acusa que els mitjans visuals són incapaços de substituir els llibres.
L’educació és l’única activitat humana en la que la tecnologia no pot fer créixer el potencial humà i l’única activitat que és capaç de canviar el món sense admetre que ella mateixa pot patir alguna modificació.

1.4. El desfasament en xifres:

La capacitat de penetració dels mitjans de masses és incalculable.
En els països industrialitzats: Veure la TV s’ha convertit en la 3a activitat del ciutadà mitjà després de treballar i dormir, i en la 2a activitat en els estudiants després de dormir.
Existeix una dissociació entre escola-societat, entre la forma d’aproximació en la realitat que practiquen els alumnes fora del context escolar i dels que s’imposa dins.

1.5. Un nou home: (Ha canviat l’equilibri entre un i l’altre hemisferi)

Hemisferi esquerra: L’escola li dóna més importància. Àrees: Lectura, escriptura, càlcul, aritmètica, classificació, lògica. Llenguatge i abstracció.
Hemisferi dret: La societat li dóna més importància. Àrees: Reconeixement immediat de rostres, distinció i record de les formes,... Funcions especials no verbals. Ex: La música.

1.6. Una nova manera de conèixer:

L’aparició i l’ús de noves tecnologies produeixen alteracions en les formes de pensament i d'expressió en la proporció dels sentits. (Quan ens donen mitjans tecnològics, canvia la nostra manera de ser i de veure el món.)

1.7. Un nou llenguatge:

Tipus:

Llenguatge matemàtic (oral o escrit).
Llenguatge oral (idees concretes).
Llenguatge oral i verbal (transmets una idea i emocions).
Llenguatge audiovisual (imatges en moviment i sons). És bo per les emocions.

Exemples:

Per llegir una frase: 1r llegir (saber el significat de la frase, fas un anàlisi gramatical i un anàlisi lògic) i 2n idea.
Quadre: 1r observar i 2n emoció (t’agrada o no).
Cine: 1r emocions i 2n analitzar (quan surts al carrer).
Cartell: “Cec” (llenguatge escrit) o “És primavera i no ho puc veure” (Llenguatge audiovisual, encara que estigui escrit en un cartró).

Idees principals:

Amb un Power Point puc transmetre tant idees com emocions.
L’escola ha d’ensenyar emocions.

1.8. El nen creix absurd:

Perquè viu en dos mons i cap dels dos l’ajuda a créixer.
L’escola intenta educar amb mètodes que fa anys funcionaven, es senten desbordats per les noves tecnologies.

1.9. Una educació en estrena:

Es parla amb la imatge en comptes de parlar de la imatge.
El centre es preocupa per l’enriquiment de l’alumne.
Integració de totes les seves facultats físiques i psíquiques.

VIDEOLLIÇONS?

La majoria transmeten dades que després no recordem. Ara veurem dos exemples molt diferents:

Breu història de Catalunya:

Aquest vídeo, és un llenguatge audiovisual, és més important la informació que no pas les emocions. (Error).

Dinner for two:

És un vídeo motivador: La música és més enganxosa perquè marca el ritme de la història. No té text. Transmet informació a través de la imatge i la música. Ens posem en situació.

Significat: Es barallen per orgull (quan tots miren). Minoritzar el protagonisme de diverses situacions. Els cocodrils: els que s’aprofiten del conflicte.

FONTS D’INFORMACIÓ:

Llibre: FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

Enllaç: http://books.google.es/books?id=R42bS1pdfikC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false

El 1r vídeo està extret de la pàgina: http://www.edu3.cat/

Enllaç: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18162&p_ex=Breu%20Hist%F2ria%20de%20Catalunya&p_num=3

El 2n vídeo està extret de la pàgina: http://www.youtube.com/

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=L9TX5_DkO18

dissabte, 3 de novembre del 2012

PRESENTACIONS (POWER POINT)

LECTURA DE L’ARTICLE: “12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa Power Point”

A) L’ús tradicional; avantatges i inconvenients:

Presentacions tradicionals: Situació el la que una persona exposa-transmet una sèrie d’idees en un col·lectiu.

Presentacions creatives: “Morir” pel Power Point.

Les coses sempre han de tenir un motiu.

AVANTATGES	DESAVANTATGES
L’alumne té en pantalla una guia del que s’està dient, temes claus o esquema...	Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.
Permet incorporar imatges il·lustratives.	L’orador ja no explica sinó que es limita a llegir la pantalla.
Permet crear esquemes, és fa més intel·ligible la matèria.	Els colors i les formes es col·loquen en pantalla sense cap ordre estètic ni utilitat.
Podem inserir tota mena d’elements multimedials: imatge, so, vídeos, animacions,...	Hi pot haver un abús dels elements multimedials. Ex: Repetició indisciplinada de determinats sons.
L’alumne té més facilitat per prendre apunts.	Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques: provoca cansament.
Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts.	Molts efectes d'animació en la presentació, més interessant però pot distreure el públic.
	Doble discurs: Orador va explicant i oient llegeix a un ritme diferent.

B) L’ús creatiu del Power Point. Com l’identifiquem?

Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor-alumne o alumne-alumne.
Presentacions que incorporen elements propis del llenguatge audiovisual que ens facilita l’expressió, valors, emocions...
Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.
Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.
Presentacions que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.
La no limitació dels Power Point és una bona eina amb moltes més possibilitats que les de crear i visualitzar diapositives.

C) 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del Power Point (Recursos multimedials):

Quan clico una imatge, es veuria en gran amb una diapositiva i a més es podrien habilitar altres diapositives amb detalls destacables. Acompanyant tot plegat de botons per tornar i anar de les diferents diapositives.
“Sac de sons”: Enllaços entre textos i sons.
Crear material escrit: Permet expressar-nos sense límits del processador de textos. Més fàcil fer esquemes que en un word.
Interacció amb el grup classe: Crear diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les respostes correctes.
Si en una diapositiva hi col·loquem un llurigo (=trampa), al clicar a sobre podem obrir una nova diapositiva amb el contingut correcte.

PREGUNTES FREQÜENTS:

Un Power Point tindrà molta o poca lletra? Depenent de l’objectiu que tingui.
Els usos tradicionals o creatius poden ser bons o dolents? Depenent de com els utilitzem.
Quants tipus de pissarres hi ha? Pissarres digitals o Pissarres digitals interactives (PDI).
Què és NTIC? Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

EXEMPLES:

Per treballar vocabulari.
Per suport visual. Crear sorpresa entre una imatge (d'una impressora) seriosa (foto real) i una d'agradable (dibuix). Fer somriure a la gent amb un so entre una imatge i l’altre. Animació: Una diapositiva amb una imatge sobre l’altra.
Reconèixer els noms dels diferents animals salvatges. Reforçar el títol amb el nom dels animals unint-los amb fletxes.
Escrius una sèrie d'animals i al costat et diu si són o no salvatges i escrius algun error. Dialogar-interaccionar amb els alumnes. Cliques i ja t’apareix bé.
Tinc una presentació amb molt de text. NO explico. Puc interaccionar amb els nens: Que un llegeixi, que busquin un error,...
Una diapositiva amb Links cap a diapositives concretes.
Posar imatges per després parlar d'aquestes d'una manera més amplia.